Josefina Elias ©Regio7
Josefina Elias autora de Les aventures d'en Ton i la colla a la vall de Lillet entrevistada a Regio 7
"Els nens són innocents i tenen bondat encara que es mostrin trapelles"
- Què té la Pobla de Lillet que li hagi inspirat el conte de les aventures de Ton i la seva colla?
Jo sóc de la Pobla, hi vaig néixer el 1955. He volgut situar les aventures d'aquest grup de 5 nens a la postguerra per explicar com vivien els infants d'aleshores, els avis i besavis dels petitons de la Pobla d'avui. Així, poden conèixer com era el seu dia a dia, què menjaven i a què jugaven. Segur que els nens d'ara no saben què era la rutlla, un joc per en què feien servir l'aro de les galledes que se'ls feien malbé.
- Quin argument explica?
El llibre conté cinc aventures, que són independents entre elles, algunes acaben amb els elogis dels adults i altres amb una estirada d'orelles per les trapelleries dels nois. Cada episodi succeeix principalment al poble, en indrets com el carrer Callissa i els Jardins Artigas, entre altres, però també en llocs de la vall com l'ermita de Santa Cecília de Riutort.
- Havia escrit altres llibres?
Poc o molt sempre he anat escrivint coses. Sóc mestra de primària i parvulari i a vegades feia textos per a l'escola. Però publicar és tota una altra història.
- No s'hi atrevia?
Les històries del conte van ser escrites en moments diferents, algunes amb anys de diferència. A vegades, a partir d'una situació que es donava al meu entorn, m'imaginava que la protagonitzaven el Ton i els seus quatre amics, i aleshores escrivia. Fa un temps, una amiga meva es va llegir els relats i em va animar a publicar-los. Vaig parlar amb els responsables de La Patumaire i els van agradar. Per les il·lustracions em van suggerir que el dibuixant fos algú de la zona, que conegués bé els indrets on passen les aventures, i vaig voler que ho fes el Sergi Carreto, que és il·lustrador de carrera.
- En quin públic pensava?
Doncs, la veritat, en cap edat en concret. Jo crec que és per a nens i nenes a partir de 9 anys. Però no hi ha límit d'edat i també en poden gaudir els adults.
- Ha volgut transmetre valors?
El Ton és el líder però la colla és formada per nois de diverses edats i maneres de fer. El més important és que els uneix una amistat molt ferma, el respecte entre ells està per sobre de les seves diferències de caràcter. Vaig voler traçar uns personatges que mostressin el rostre innocent i bondadós de tots els nens.
- Què hi fa el maqui Caracremada en una de les aventures?
Vaig voler fer-li un homenatge perquè arran de llegir la seva biografia em va meravellar que algú dediqués la seva vida a lluitar per la llibertat.
Però no tenia les mans gaire netes, en Ramon Vila.
Evidentment que no aprovo els seus mètodes, no sóc violenta jo, m'interessa més aquest altre component que esmentava. En Caracremada és un personatge de la comarca i és més que possible que tard o d'hora passés per la Pobla. Jo em vaig imaginar que es trobava amb la colla.
- Els contes són marcadament poblatans... poden interessar a nois i noies d'altres llocs?
Crec que sí, i sóc del parer que la lectura pot animar nens d'altres llocs a fer cap ala Pobla i conèixer els llocs on s'esdevenen les històries. Així donaríem a conèixer el poble.
TONI MATA I RIU | MANRESA
